2-La Revolució Industrial y la industralització

La primera revolució industrial

Article principal: Revolució industrial

Gravat del 1887 representant una zona industrial a Anglaterra

A Anglaterra, va començar a partir del segle XVII, com també gradualment (però sobretot a partir de la primera meitat del segle XIX) anys després als Països Catalans, un seguit de canvis socials i econòmics com també un factible canvi polític que va fer desaparèixer progressivament el sistema feudal, substituint-lo per un nou model en diferents àmbits, amb el capitalisme com a predominant. En els temps anteriors a aquest, hi havia una visió de subsistència en la producció, però durant aquests anys va aparèixer la burgesia, fent-se propietaris de mines, fàbriques i/o tallers per a un objectiu comú; produir per vendre.
Els sistemes d'energia per a fer funcionar les màquines a les fàbriques angleses ja no van ser les rudimentàries i medievals rodes hidràuliques, ja que hi va ser el carbó el recurs principal. Tot i que no va ser el mateix cas per als Països Catalans, ja que el carbó era car, perquè el més barat venia d'Astúries i el transport era la despesa principal, però tot i així a les zones de costa catalanes on hi havia fàbriques sí que utilitzaven el carbó. Altres maneres per a fer funcionar les màquines de les fàbriques va ser el fenomen de les colònies, que eren sovint fàbriques més o menys grans que s'ubicaven en zones d'interior del país utilitzant les aigües dels rius per fer funcionar la turbina, que feia, finalment, funcionar les màquines. Aquestes colònies s'ubicaven a la vora de rius com el Ter, el Llobregat i el Cardener. Al Principat de Catalunya, era on majoritàriament hi havia aquestes indústries.
A causa de la difícil obtenció del carbó per la profunditat dins les mines on es trobava, es va necessitar bombar aigua per fer-la sortir a l'exterior. Això va comportar una gran demanda de carbó, el qual va ser substituït en gran part per la invenció de la màquina de vapor (esmentat més amunt) gràcies a un seguit de personatges. Thomas Savery, Denis Papin, Thomas Newcomen i James Watt, entre d'altres, van ser els qui van desenvolupar les màquines de vapor durant el segle XVIII, que va ser una energia bàsica fins molt entrada la revolució industrial.
La nova classe dominant, la burgesia, donava suport a l'ús de la ciència en la pràctica. Això va fer que les invencions de molts científics els comportés ràpidament la fama i la fortuna per la rapidesa a posar-les en pràctica. Com també artesans i mestres podien entendre les seves empreses com tallers o fàbriques per guanyar diners, que foren ràpidament capitalistes. Entre els segles XVIII i XIX, la revolució industrial es va estendre per tot Europa fent que l'evolució de la tecnologia augmentés considerablement més que en molts anys endarrere.
Als Països Catalans, malgrat ser una zona d'important innovació (majoritàriament per temes polítics), en la revolució industrial va arribar tard, tot i que s'hi va acabar creant una potent indústria tèxtil i metal·lúrgica, que deixava l'economia del país en dos fronts; l'agricultura i la indústria.